dijous, 7 de novembre de 2013

dimecres, 18 de setembre de 2013

LA VIDA NO S'ATURA AL BOSC GRAN

Després de 59 dies en un paisatge marronós i grisós, hi han sorgit unes espurnes verdes. En els marges despullats, entre els arbres cremats, la vida no s’atura. Les llavors petites, insignificants, però dures i persistents, fan la seva feina sense aturador i  amb tota la seva força brollen de la terra.  La vida al Bosc Gran ens torna a envair de verdor i d’esperança.


dijous, 12 de setembre de 2013

Bicentenari de la Batalla d'Ordal i la Guerra del Francès (1813-2013)

A la Creu d'Ordal, allà per on hem passat mil vegades quan la N-340 passava pel seu costat, hi va haver una gran batalla, va ser el 13 de setembre de 1813 ....




dijous, 8 d’agost de 2013

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

El Dent de lleó és una flor que la podem trobar per tot arreu, al camp, als carrers, en qualsevol lloc on hi hagi una mica de terra, és tan freqüent que passa força inadvertida, però mireu que fa aquesta flor tan insignificant.

dilluns, 3 de juny de 2013

UNA ORQUÍDEA: OPHRYS APIFERA

Hem trobat una orquídea Ophrys apifera a les muntanyes de Vallirana, potser és molt normal però nosaltres és la primera vegada que en veiem una "en viu i en directe" i ens ha fet molta il·lusió. També se la coneix com: Sabatetes de la mare de déu, Flor de l'abella, Abella, Abellera apifera, Abelletes.


Es troba des de la Mediterrània fins a Escòcia.

El seu nom prové del llatí "apifera" = "semblant a abella" referint-se a la seva label que s'assembla a l'abdomen de les abelles.

Les flors d'aquesta espècie d'orquídia són úniques, no només per la seva singular bellesa, color i formes excepcionals, sinó també per l'efectivitat que tenen per atreure insectes. La seva label, que imita l'abdomen d'una abella femella, atrauen a les abelles mascle perquè pol·linitzin la flor. Sorprenent!!!

WEB FLORA CATALANA


dissabte, 1 de juny de 2013

EL PADRÍS DE LA REINA

Si voleu saber on es troba cliqueu sobra de la fotografia

Bona part de la riera de Vallirana durant generacions va ser un espai de jocs i esbarjo, sobretot pels infants, que amb la seva imaginació donaven noms a tot allò que els semblava extraordinari.

És el cas d’una gran pedra, que per la seva forma, plana per la part superior, se li va donar el nom de El padrís de la reina. Per uns quants nens i nenes, que vam créixer  a prop d’ella,  és una pedra especial, que cada vegada  que la mirem, és com si prengués vida. Avui, passats els anys, allunyats de les criaturades infantils, aquella roca blanquinosa ens fa reviure la nostra infància... Aquella infància feliç que vam  viure a prop d’ella.

dijous, 9 de maig de 2013

ELS LILÀS DE L'AVELINA

Els lilàs han florit. Era un esqueix que vaig agafar de l'hort de l'Avelina de cal Ros abans de que fessin els pisos,quan només quedaven dues parets. Ara cada any, quan floreixen a casa,  jo me'n recordo d'ella.

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer
Si voleu veure la casa de l'Avelina de  cal Ros, cliqueu sobre la imatge.

EL PONT DE LA COCONA


Cocona prové de la paraula cocó que a l’hora deriva del llatí coculu (casserola), però també hi ha qui li atribueix procedència ibèrica. Es tracta d’un clot natural obert en la roca, dins el qual es posa l’aigua de la pluja, que, en aquest cas per estar en un lloc ombrívol, es manté sempre amb aigua i serveix perquè els animals del bosc hi puguin assedegar la seva set.


Si voleu saber on és només teniu que clicar sobre de la imatge






dijous, 18 d’abril de 2013

EL SOLDAT ROMÀ

Al fons les Penyes del Corral.
Heu vist mai el "Soldat Romà" que hi ha a les Penyes?
Si el voleu veure cliqueu damunt la foto.

EL SOLDAT ROMÀ



El soldat Romà es troba a les penyes del Corral al cantó dret de la cascada i mira cap a Vallirana.
Segons diuen l'origen del nom de Vallirana prové de una vil·la romana anomenada Valerius, així doncs, podríem pensar que potser aquest és el testimoni de pedra que ens vàrem deixar els romans. 
Un sentinella al mig del poble.

De fet va ser el nostre estimat Miquel Vendrell i Font, valliranenc  i soci honorífic del CEV, qui es va adonar de que aquesta roca tenia forma de soldat romà. Va ser ell qui li va posar el nom i qui en la IX Caminada Popular del CEV de l'any 1990, va fer el camí que hi ha sota les Penyes del Corral perquè tothom pogués gaudir d'aquest caprici de la natura. Gràcies Miquel.