EXPOSICIÓ PERMANENT DE LA PEDRA SECA

EXPOSICIÓ PEDRA SECA

Ara fa un any varem fer la primera exposició de l’Arquitectura Rural de Vallirana, feia tres mesos que cercàvem pel territori i fruit d’això vam poder exposar 23 barraques 4 forns de calç i 4 escales margueres.

 Al llarg del 2013 i amb la col·laboració del amic Jaume Massana ens hem endinsant pels boscos, cosa no sempre fàcil, que ens mostraven la intensa activitat vinícola de temps passats, quan les muntanyes eren la veritable font de supervivència de moltes persones.

Amb l’exposició d’aquest any hem pogut mostrar  com ha anat creixent la nostra cerca;  84 barraques, 11 forns, 6 cisternes o cossiols i la feina que encara ens queda per fer! Encara queden per fer 50 barraques més, de moment.

Pel Grup de Recerca ha estat una satisfacció veure com en l’exposició d’aquest any, ha crescut en nombre de visitants en quantitat i qualitat i quedem amb l’esperança que l’any que us podem sorprendre amb noves troballes de diversos elements de pedra seca.

Volem transmetre el nostre agraïment a en Leo Cintas, per haver-nos cedit les seves maquetes de pedra seca tan ven elaborades.

EXPOSICIÓ ARQUITECTURA RURAL VALLIRANA 2014

Benvolguts amics i amigues,

L’any passat vam començar amb la recerca de barraques de pedra seca per les muntanyes del nostre poble de Vallirana, endinsant-nos pels boscos que  ens mostraven la intensa activitat vinícola de temps passats, quan  les muntanyes  eren la veritable font de supervivència de moltes persones. Ara, tot just fa un any, el Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana, vàrem fer una exposició de 23 barraques, 4 forns de calç i 4 escales margeres, enguany volem mostrar-vos com ha anat creixent la nostra recerca  i la feina que encara ens queda per fer! Per això us volem mostrar l’altra cara: la  d’un poble rural i treballador que, tot i les fortes dificultats del terreny per conrear, no va deixar ni un pam  de terra sense cultivar.

Així és com està escrit en el “Qüestionari de Francisco de Zamora” l’any 1789.

“Se trabaja bien la tierra, pero como es mui montañosa y espuesta a llebarse las aguas la tierra, no produce mucho; y sin embargo todo se trabaja”

EXPOSICIÓ, SETEMBRE TEMPS DE VEREMA

CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ: SETEMBRE TEMPS DE VEREMA

(Cliqueu a sobre de la imatge i s'obrirà el pdf)

LA VIDA NO S'ATURA AL BOSC GRAN

Després de 59 dies en un paisatge marronós i grisós, hi han sorgit unes espurnes verdes. En els marges despullats, entre els arbres cremats, la vida no s’atura. Les llavors petites, insignificants, però dures i persistents, fan la seva feina sense aturador i  amb tota la seva força brollen de la terra.  La vida al Bosc Gran ens torna a envair de verdor i d’esperança.

Bicentenari de la Batalla d'Ordal i la Guerra del Francès (1813-2013)

A la Creu d'Ordal, allà per on hem passat mil vegades quan la N-340 passava pel seu costat, hi va haver una gran batalla, va ser el 13 de setembre de 1813 ....

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

El Dent de lleó és una flor que la podem trobar per tot arreu, al camp, als carrers, en qualsevol lloc on hi hagi una mica de terra, és tan freqüent que passa força inadvertida, però mireu que fa aquesta flor tan insignificant.